Municipi

Tona és un poble amb una llarga historia de confluència de pobles i cultures. Sabem que des del neolític ja hi van viure grups d’homes i dones ja que el territori disposava d’aigua i terres aptes per l’agricultura, a més de la situació geogràfica.

Al pla del Castell de Tona i al Camp de les Lloses s’hi han trobat restes iberes. Al S. II A.C.  a la zona del Camp de les Lloses s’hi va formar un assentament  íber, i que es podria considerar el poble antic.

Posteriorment la romanització de les comunitats iberes per part de les legions romanes es va acabar imposant i van crear la via romana que enllaçava Vic, passant per Tona per la Suïssa i s’enfilava cap a Collsuspina cap a  Caldes de Montbui. Els mil·liaris trobats en són un exemple.

La consagració, al 889, de la primera església parroquial de Tona al turó del Castell, amb el Castell i la seva torre de guaita van ser les bases  de la sagrera de Tona. Deprés es construiren els masos entorn de l’ermita de Lurdes.

A principis del segle XII el comte de Barcelona va cedir el castell i terme de Tona a la família Montcada mentre que la sagrera va quedar molt afectada pel despoblament dels segles XIV i XV.

El poble actual de Tona es va formar al costat d’un camí ral, prop de la Font Morta, al 1740 ja comptava amb 30 masos i 70 cases al carrer. La gent del poble va voler que es fes una església prop del nucli urbà, l’actual església de Sant Andreu.

La troballa d’aigües sulfuroses al subsòl va provocar que es convertís en una població residencial i d’estiueig als balnearis on s’hi prenien les aigües i s’hi feien inhalacions. La población va créixer exponencialment i es van anar creant el municipi tal i com el coneixem actualment.

L’erosió del terme ha comportat un característic paisatge, on es destaquen els clàssics turons de la plana ausetana. Turons, d’interès natural, de colors gris-blavós, testimoni de l’alçada anterior del terreny. Sense oblidar el boscos i àmplies zones de pasturatge, de la serralada de Ponent.

A més del valor paisatgístic i patrimonial de les moltes masies escampades pel terme, val la pena  destacar l’ermita de Lurdes, amb barreja d’estils romànic i gòtic. Des de principis del segle passat es convertí en santuari marià molt vinculat sentimentalment  a la població, i des de fa més de 50 anys s’hi celebra un aplec la 2a. Pasqua.

També hi ha l’església de Sant Andreu del Castell amb l’acte de consagració amb paper més antic d’Europa, dalt el turó del mateix nom o l’ermita de Vilageliu, adient per visitar tot fent una caminada.

Localització del Camp de les Lloses, Punt d’Informació Turístic:

Pujar